La vida és Somni

La Caputxeta Vermella (versió políticament correcta)

2011-02-21T21:03:00.003+01:00

Tot i que encara no estic suficientment capacitada per a fer-ho m'he aventurat a traduir la versió políticament correcta del conte infantil que tothom coneix de la caputxeta vermella.

És una versió escrita per James Finn Garner i la podreu trobar al seu llibre Politically Correct Bedtime Stories (Històries políticament correctes per a anar a dormir)

Penjaré també la versió original per tots aquells que la vulguin llegir en condicions òptimes. Ja que la meva traducció pot tenir llacunes.

LA CAPUTXETA VERMELLA

Hi havia una petita noieta anomenada caputxeta vermella que vivia amb la seva mare a la vora d'un bosc profund. Un bon dia la seva mare li va demanar que anés a dur a l'àvia una cistelleta de fruita fresca i aigua mineral- no perquè això sigui una tasca de dones, sinó perquè era un tracte de cooperació i de comunitarisme. A més a més la seva àvia no estava pas malalta i estava en les condicions físiques i mentals òptimes, era completament capaç de cuidar de si mateix tal com ho fa un adult madur.

Llavors la caputxeta vermella es va encaminar amb la seva cistelleta cap als boscos. Molta gent creia que ell bosc era un lloc perillós i per això mai ningú no hi havia posat els peus. La caputxeta vermella que tenia la confiança suficient en la seva potent sexualitatque aquestes imaginacion Freudianes no la intimidaven.

Pel camí l'assetjà un llop que li preguntà què hi tenia a la cistella. Ella va respondre:
-Uns aperitius saludables per a la meva àvia que es completament capaç de cuidar d'ella mateixa com ho fa un adult madur.
El llop va replicar:
- Ja saps, bonica, que no és gens segur, per a una nena petita, caminar per aquest boscos sola.
La captuxeta vermella va respondre-li:
-Trobo que aquest consell sexista és extremadament ofensiu. Però l'ignoraré donat que el teu estatus tradicional està exclòs de la societat i t'ha portat a desenvolupar el teu propia visió del món. Ara si em disculpes he de continuar caminant.

la caputxeta continua cap al seu destí.Però gràcies a la condició exclosa de la societat, el llop s'havia alliberat del pensament esclavista. El llop que coneixia un camí més ràpid que duia a la casa de l'àvia, va irrompre a la casa i es menjà l'àvia, una acció completament instintiva per a un carnívor com ell. Llavors, com que la seva ment era incapaç de distingir entre masculí o femení, es va posar la camisa de dormir de l'àvia i s'enllità.

La caputxeta va entrar a casa de l'àvia saludant:
-Àvia té portat alguns mossos de menjar baixos en greix i sense sodi per agraire el teu paper de sàvia i matriarca nodrissa.

Des del llit el llop va dir dolçament:
-Acosta't nena, per a que et pugui veure.

La caputxeta vermella va respondre:
-Ah, és cert, no recordava que t'havien catalogat com un ratpenat per les teves aptituds visuals.
Ostres àvia!! Quins ulls més grossos que tens!
-Són per a veure't millor, bonica.
-Caram!! Quin nas més gran que tens!
-És per a flairar-te millor estimada.
-Àvia!!! Però quines dents més grosses que tens!!-xisclà aterrida.
I el llop reponguè:
-Estic orgullós de qui i de què sóc-i va aixecar-se bruscament del llit i va atrapar a la caputxeta vermella entre les seves urpes per tal de devorar-la. La caputxa vermella va xisclar, sense alarmar-se massa en l'aparent tendència del llop a transvestir-se, però si que es va alarmar per la seva invasió de l'espai personal.

Els seus crits, els va sentir un llenyataire que passav per la zona. Quan ell va irrompre a la caseta. Va veure la pugna i intentà intervenir. Però en el moment en que aixecà la destral. La caputxeta i el llop es van aturar.

I què et penses que estàs fent? preguntà la caputxeta.

El llenyataire picà l'ullet i intentà respondre però no sabia què dir.

Irrompent aquí com un Neanderthal incivilitzat, confiant a la teva arma els teus pricinipis!-exclamà la caputxeta- Sexista! Anihilador d'espècies!Què t'has cregut com per assumir que les dones i els llops no poden resoldre els seus propis problemes sense l'ajuda d'un home!!

Quan l'àvia va sentir l'apasionada oratòria de la caputxeta vermella, va sortir de la boca del llop. Empunyà la destral del llenyataire i li tallà el cap després d'aquest esdeveniment, la caputxeta vermella, l'àvia i el llop van sentir un cert sentiment en comú. Van decidir instal·lar una convivènci alternativa basada en el respecte i la cooperació mútues, van viure junts als boscos feliçment per sempre.

***********************************************************************************

LITTLE RED RIDING HOOD
There once was a young person named Red Riding Hood who lived with her mother on the edge of a large wood. One day her mother asked her to take a basket of fresh fruit and mineral water to her grandmother's house--not because this was womyn's work, mind you, but because the deed was generous and helped engender a feeling of community. Furthermore, her grandmother was not sick, but rather was in full physical and mental health and was fully capable of taking care of herself as a mature adult.

So Red Riding Hood set off with her basket through the woods. Many people believed that the forest was a foreboding and dangerous place and never set foot in it. Red Riding Hood, however, was confident enough in her own budding sexuality that such obvious Freudian imagery did not intimidate her.

On the way to Grandma's house, Red Riding Hood was accosted by a wolf. who asked her what was in her basket. She replied, "Some healthful snacks for my grandmother, who is certainly capable of taking care of herself as a mature adult."

The wolf said, "You know, my dear, it isn't safe for a little girl to walk through these woods alone."

Red Riding Hood said, "I find your sexist remark offensive in the extreme, but I will ignore it because of your traditional status as an outcast from society, the stress of which has caused you to develop your own, entirely valid, worldview. Now, if you'll excuse me, I must be on my way."

Red Riding Hood walked on along the main path. But, because his status outside society had freed him from slavish adherence to linear, Western-style thought, the wolf knew a quicker route to Grandma's house. He burst into the house and ate Grandma, an entirely valid course of action for a carnivore such as himself. Then, unhampered by rigid, traditionalist notions of what was masculine or feminine, he put on Grandma's nightclothes and crawled into bed.

Red Riding Hood entered the cottage and said, "Grandma, I have brought you some fatfree, sodium-free snacks to salute you in your role of a wise and nurturing matriarch."

From the bed, the wolf said softly, "Come closer, child, so that I might see you."

Red Riding Hood said, "Oh, I forgot you are as optically challenged as a bat. Grandma, what big eyes you have!"

"They have seen much, and forgiven much, my dear."

"Grandma, what a big nose you have, only relatively, of course, and certainly attractive in its own way."

"It has smelled much, and forgiven much, my dear."

"Grandma, what big teeth you have!"

The wolf said, "I am happy with who I am and what I am," and leaped out of bed. He grabbed Red Riding Hood in his claws, intent on devouring her. Red Riding Hood screamed, not out of alarm at the wolf's apparent tendency toward crossdressing, but because of his willful invasion of her personal space.

Her screams were heard by a passing woodchopperperson (or log-fuel technician, as he preferred to be called). When he burst into the cottage, he saw the melee and tried to intervene. But as he raised his ax, Red Riding Hood and the wolf both stopped.

"And just what do you think you're doing?" asked Red Riding Hood.

The woodchopper-person blinked and tried to answer, but no words came to him.

"Bursting in here like a Neanderthal, trusting your weapon to do your thinking for you!" she exclaimed. "Sexist! Speciesist! How dare you assume that womyn and wolves can't solve their own problems without a man's help!"

When she heard Red Riding Hood's impassioned speech, Grandma jumped out of the wolf's mouth, seized the woodchopperperson's ax, and cut his head off. After this ordeal, Red Riding Hood, Grandma, and the wolf felt a certain commonality of purpose. They decided to set up an alternative household based on mutual respect and cooperation, and they lived together in the woods happily ever after.

Música?

2009-05-12T22:57:00.004+02:00

Sí.... per què collons a aquestes hores em foto a publicar al bloc, digueli falta de son avorriment, però sobretot bàsicament ganes d'explicar-li al món (al que tingui mitja neurona de coneixement) la merda que entra en la nostra societat i que sol agradar a aquella gent que no té aquesta mitja neurona de coneixement.

I és que, aquesta nit, youtubejant, m'he topat amb un intent de música, d'allò més intel·lectual, aquesta cançó pertany a un ''gènere musical'' anomenat Reggaeton, corrent musical que provingué d'Amèrica llatina, i bé, és l'últim éxit a les discoteques. Tot i que d'entrada ja no sóc partidària del Reggaeton, he decidit intentaranalitzar objectivament aquesta cançó, digueu-li massoquisme, digueuli intentar canviar la meva opinió sobre aquest génere, però la qüestió és que no m'ha dicipat cap dubte, crec que més aviat m'he causat traumes psicològics irreparables( més dels que tenia). L'ànalisi d'aquesta cançó ha sigut bàsicament senzill, música exactament igual, ritme el mateix, i missatge totalment repetitiu, diria que està format per unes quantes tornades i 2 o 3 frases (frases musicals tot i que aquí les diferents frases ocupen una frase lèxica sintáctica, gramática o morfològica, com es digui).

El meu misantropisme em diu que he de publicar aquest vídeo aquí perquè passeu pel mateix trauma que jo o que intenteu analitzar subjectivament aquesta cançó i pogueu canviar el meu analísis tan poc precís.

No són els unics exemple de ''música'' intelectualista.
Després d'això només puc fer la pregunta de, encara és dubta sobre l'existència d'un Déu? Aquell ésser tan perfecte? Com es pot permetre crear a éssers que els hi agradi aquesta música, si deu ens ha fet a imatge i semblança seva, Abel ja em perdonaràs però aquests arguments, són bastant visibles.
Gràcies a aquest vídeo he enfortit el meu sentiment de misantropia, la societat se'n va a la merda.

Salut i Metal

Mira que eres puta (és pot dir puta?)

2009-02-09T16:15:00.002+01:00

Mira que eres puta.

Mira que eres puta,
entre todas la más cerda,
como pocas maliciosa.
Vas de cama en cama de hombres y de mujeres
y sé que reparo no tienes en acostarte con menores.

Mira que eres puta,
infame, traidora, sorprendente
mira que eres puta, Muerte

Txus di fellatio, El príncipe de la dulce pena
El cementerio de los versos perdidos

Una mica de cultura històrica catalana per favor...

2008-11-06T18:54:00.004+01:00

Aquesta tarda, en un programa diari emés per una televisió pública catalana han parlat sobre una mesura que ha près el president de la República Francesa Nicolas Sarkozy.
La mesura que ha adoptat, és que tot immigrant que vulgui tenir els papers ha de conèixer i saber l'himne oficial de l'estat francès, és a dir. 'La marseillaise' (La Marsellesa adaptada al català), Personalment, opino que aquesta mesura, és força acceptable i coherent, ja que, si tu vols viure en un país el més lògic és que bàsicament en coneguis la història i una mica la cultura i l'himne que el representa, tant como saber-se l'himne potser no, però conèixer-lo potser sí.
El programa en el que això ha estat informat ha fet un reportatge sobre si la gent de catalunya coneixia l'himne de catalunya és a dir 'Els Segadors' i molta gent no el sabia, sobretot s'ha notat en el jovent, però, vaja a mi em fa força vergonya perquè molta gent que viu i que possiblement ha nascut aquí i amb prou feines el coneix. En aquest programa també han tractat el perquè d'aquesta situació i a algunes de les conclusions que han arribat han estat en que es sent molt poc, sí en part la falta d'hàbit a sentir-lo fa que no es conegui, però jo, no el sento cada dia i me'l sé, tampoc estic dient que s'imposi, però crec que se'n hauria de fer més difusió. El que més m'ha ''molestat'' ha estat la reacció d'un noi no gaire més gran que jo que quan el periodista li preguntava sobre l'himne ell deia que no en tenia ni idea i feia com si sentís ploure, una cosa és no saber-lo i l'altra ben diferent el passotisme. Potser sí que des del punt de vista juvenil està una mica ''passat de moda'' ja que és una cançó que no es posa a les discoteques ni és ballable ni res ''amb importància'' per la major part del jovent, però no deixa de ser cultura, cultura pròpia, jo també opino que els catalans l'hauriem de conèixer, ja que és un himne que parla de la nostra història i representa el lloc on vivim, trobo que es força important per saber qui som intentar comprendre d'on venim. Però, a banda de conèixer aquest himne també d'huaria de conèixer d'on prové, perquè conèixer una cosa sense saber d'on vé, com i per què, és el mateix que no conèixer-la. Així doncs, per intentar col·laborar a la difusió de la cultura històrica catalana, penjaré uns enllaços on podreu trobar la història de l'himne i de la guerra dels Segadors.

http://www.somiserem.org/simbolsseg.htm
http://www.geocities.com/versioantiga/
http://www.youtube.com/watch?v=IHHmTKUb9so
http://www.youtube.com/watch?v=tTn-VMC-7SE

Una mica d'humor sobre el tema.....
http://www.youtube.com/watch?v=u3bgeYOGwSM

Vagi bé!!

Son les rosses i els americans estúpids?

2008-09-28T13:55:00.002+02:00

Sempre ha existis al tòpic de que les rosses destaquen per la seva manca d'intel·ligència, el mateix diuen dels americans... les persones que habiten en uan de les grans potències mundials... però bé.. en tots els casos deu haver la excepció... a continuació us passaré la URL d'uns videos que desmenteixen totalment aquests tòpics... estan sots-titulats al castellà, són molt bons, tots reflexen la intel·lectualitat del món en que vivim.
El primer és un fragment d'un concurs què és diguèssim la versió original del concurs espanyol.
Les Rosses no son ''tontes'':
http://www.youtube.com/watch?v=06pk-CyFArw

Els Americans tampoc:
http://www.youtube.com/watch?v=QVbobdL3yi0

L'últim video és força llarg però val la pena...

Desprès d'això només puc dir Visca els Estats Units d'Amèrica

Yankees go home!

'Cerimònia' d'inauguració del meu bloc

2008-09-23T19:58:00.004+02:00

Bon vespre a tothom qui llegeixi això, ja que encara no he publicat cap entrada, vaig a tirar la casa per la finestra, perquè no?, doncs fins aquí la introducció de la meva entrada.
No és una 'cerimònia' tant espectacular com la dels J.J.O.O. de Pequín però és farà el que es podrà. Aquest bloc pretén ser una eina per a la meva assignatura de Literatura Catalana, en comptes de llibre de text es podria dir que farem servir aquest bloc, encara no sé ben bé la seva finalitat, però s'anirà descobrint, suposo que intentaré actualitzar aquest bloc el més aviat possible i convido a tots els usuaris de la xarxa (que entenguin català, o el vulguin traduir) que el llegeixin, ja que espero que sigui força interessant i que us agradi mínimament, als qui no els agrada llegir saben que sempre poden jugar al PacMan, però obrir el meu bloc únicament per jugar al PacMan ho trobo una bestiesa.
En fi, sense més preàmbuls procedeixo a la tant esperada inauguració del meu bloc.

Així doncs, per el poder que m'ha estat concedit, queda inaugurat aquest bloc!