Música?

Sí.... per què collons a aquestes hores em foto a publicar al bloc, digueli falta de son avorriment, però sobretot bàsicament ganes d'explicar-li al món (al que tingui mitja neurona de coneixement) la merda que entra en la nostra societat i que sol agradar a aquella gent que no té aquesta mitja neurona de coneixement.

I és que, aquesta nit, youtubejant, m'he topat amb un intent de música, d'allò més intel·lectual, aquesta cançó pertany a un ''gènere musical'' anomenat Reggaeton, corrent musical que provingué d'Amèrica llatina, i bé, és l'últim éxit a les discoteques. Tot i que d'entrada ja no sóc partidària del Reggaeton, he decidit intentaranalitzar objectivament aquesta cançó, digueu-li massoquisme, digueuli intentar canviar la meva opinió sobre aquest génere, però la qüestió és que no m'ha dicipat cap dubte, crec que més aviat m'he causat traumes psicològics irreparables( més dels que tenia). L'ànalisi d'aquesta cançó ha sigut bàsicament senzill, música exactament igual, ritme el mateix, i missatge totalment repetitiu, diria que està format per unes quantes tornades i 2 o 3 frases (frases musicals tot i que aquí les diferents frases ocupen una frase lèxica sintáctica, gramática o morfològica, com es digui).

El meu misantropisme em diu que he de publicar aquest vídeo aquí perquè passeu pel mateix trauma que jo o que intenteu analitzar subjectivament aquesta cançó i pogueu canviar el meu analísis tan poc precís.





No són els unics exemple de ''música'' intelectualista.
Després d'això només puc fer la pregunta de, encara és dubta sobre l'existència d'un Déu? Aquell ésser tan perfecte? Com es pot permetre crear a éssers que els hi agradi aquesta música, si deu ens ha fet a imatge i semblança seva, Abel ja em perdonaràs però aquests arguments, són bastant visibles.
Gràcies a aquest vídeo he enfortit el meu sentiment de misantropia, la societat se'n va a la merda.


Salut i Metal